Quasi un 36% dels graduats superiors espanyols exerceix tasques de baixa qualificació

La base mitjana de cotització anual se situa entorn de 28.000€ per un treball a temps complet, amb una variació superior al 25% en funció de l'àmbit d'estudis.

Els millors resultats d'inserció laboral es donen en els àmbits d'informàtica, enginyeries i salut.

L'informe CYD 2023 analitza en el seu segon capítol l'oferta d'ús d'alta qualificació. Un any més, en 2022 es constatava la molt diferent distribució de la població per nivell d'estudis a Espanya respecte a la Unió Europea: el 35,8% té estudis obligatoris com a màxim (enfront del 20,5% a la UE), el 41,1% té una titulació superior (enfront del 34,3% a la UE) i un 23,1% compta amb estudis postobligatoris no terciaris (enfront del 45,2% a la UE), destacant les xifres de formació professional (10% a Espanya, 35,3% a la UE).

Segons explica Montse Álvarez, del gabinet tècnic de la Fundació CYD: «Aquesta distribució no concorda amb les necessitats de l'estructura productiva espanyola, la qual cosa, entre altres conseqüències, porta a la sobrequalificació d'una gran part dels graduats superiors».

La taxa de sobrequalificació continua sent la més alta de la UE

Espanya és el país europeu amb més sobrequalificació, entesa com el percentatge d'ocupats graduats superiors que estan ocupats en llocs de treball per davall de la seua formació.

En 2022, el 35,9% dels ocupats de 20 a 64 anys amb educació superior estava exercint tasques de baixa qualificació, enfront del 22,2% del conjunt de la UE-27, la qual cosa suposa el major desajustament relatiu entre oferta i demanda d'ocupació. Cal destacar que, en els últims cinc anys, no obstant això, aquesta xifra de sobrequalificació s'ha reduït en 1,4 punts.

Des de 2008 (amb l'excepció de 2009 i 2010), Espanya ha sigut, any rere any, el país dels 27 de la UE que ha registrat una major sobrequalificació. Per grup socioeconòmic, en comparació amb la UE, Espanya té clarament un menor percentatge d'ocupats graduats superiors emprats com a professionals de les ciències, l'enginyeria i les TIC, així com professionals del comerç i l'administració.

Segons destaca Montse Álvarez, bona part d'aquesta situació es deu a l'oferta productiva: «L'estructura productiva espanyola no és capaç de generar els suficients llocs d'alta qualificació que es precisarien per a absorbir als graduats superiors que diplomen del sistema educatiu. Per a equiparar el nivell de producció de graduats superiors a Espanya i situar-nos en la mitjana europea, seria necessari augmentar almenys en 13 punts la proporció d'ocupacions d'alta qualificació (al nivell de França)».

Per gènere, les dones registren un major desajustament que els homes en analitzar la relació entre la qualificació dels seus llocs de treball i la formació que posseeixen, alguna cosa que també es dona en els restants 26 països de la Unió Europea.

Situació laboral dels recentment egressats universitaris: diferències segons nivell d'estudis, gènere i titularitat de la universitat

El 75,4% dels titulats en grau en el curs 2015-2016 estava donats d'alta en la Seguretat Social al març de 2020, quatre anys després de diplomar. Considerant als afiliats per compte d'altri, pràcticament el 60% tenia contracte indefinit i el 80% treballava a jornada completa. La seua base de cotització mitjana anual per un treball a temps complet estava entorn dels 28.000 euros, amb una variació superior al 25% entre les xifres més elevades (informàtica, amb 32.655 €) i menys (ciències, amb 24.377 €).

Els resultats dels egressats en màster respecte als de grau són més favorables, sobretot en l'adequació entre nivell d'estudis i treball (quasi un 75%,15 punts per damunt dels egressats en grau) i en els ingressos (un 10% més).

• Per gènere, els indicadors d'inserció laboral de dones titulades en grau eren menys favorables que els dels homes, sobretot en percentatge de contractades indefinides (13 punts menys), treballant a temps complet (11) i en els ingressos (8% inferior).
• Per tipus d'universitat, els egressats de les públiques obtenien indicadors menys favorables que els de les privades, especialment en percentatge d'inscrits en grups de cotització universitaris (13 punts menys), i en la base mitjana de cotització anual (10% inferior).

Diferències per àmbit d'estudi: millors resultats en informàtica, enginyeries i salut

Per àmbits d'estudi, els millors resultats en termes globals, pel que fa als indicadors d'inserció laboral, s'observen entre els egressats en informàtica, enginyeries i salut, mentre que en l'extrem oposat se situen els egressats en arts i humanitats, ciències socials, periodisme i documentació, i educació.

Dades als 4 anys de diplomar:

• Taxes d'afiliació a la Seguretat Social: les millors xifres es donen en informàtica (87,1%) i salut (84%), mentre que les menys favorables corresponen a ciències socials, periodisme i documentació (69,5%) i arts i humanitats (62,3%).
• Contractació indefinida en treballs per compte d'altri: més de tres de cada quatre egressats tenen contracte indefinit en informàtica, negocis, administració i dret i enginyeria, indústria i construcció. Eixe percentatge cau a menys del 51% en arts i humanitats, ciències, educació i salut (en aquest cas pel pes relatiu dels metges interns residents, MIR).
• Respecte al tipus de jornada, els majors percentatges treballant a temps complet es donen en informàtica, negocis, administració i dret i enginyeria, indústria i construcció (89-97%) i els valors menors, en educació i arts i humanitats (per davall del 64%).
• Encaix entre el nivell universitari i el grup de cotització: quasi el 90% dels egressats en salut estan classificats en grups de titulats, seguits dels de sector primari i veterinària i enginyeria, indústria i construcció (per damunt del 70%). En l'altre extrem, més de la meitat dels titulats en negocis, administració i dret, serveis, ciències socials, periodisme i documentació i arts i humanitats treballa en grups de qualificació inferiors.
• Base mitjana de cotització salarial: en la part alta, superant els 30.000 euros, se situen els titulats de grau en informàtica, salut i enginyeries, enfront dels 25.100 euros dels de ciències socials, periodisme i documentació, i els menys de 25.000 euros dels egressats en arts i humanitats i ciències.
• Per camp d'estudi: les taxes d'afiliació més elevades, dins de salut, es registren en medicina (92,3%), òptica i optometria (92%) i infermeria (88,9%), i dins d'informàtica, en desenvolupament de programari i d'aplicacions (88,3%). Els ingressos màxims, per damunt dels 33.000 euros anuals de base mitjana de cotització, es donen en medicina, enginyeria d'organització industrial, enginyeria de computadors, enginyeria electrònica, desenvolupament de programari i d'aplicacions i enginyeria de telecomunicació.
• Bretxa salarial de gènere: elles perceben un salari més d'un 10% inferior que ells en serveis, ciències socials, periodisme i documentació; sector primari i veterinària i negocis, administració i dret. En enginyeria, indústria i construcció, elles tenen uns ingressos un 8% inferiors, mentre que en informàtica i salut elles perceben un 4,8% menys.

Segons subratlla Montse Álvarez, del gabinet tècnic de la Fundació CYD: «Un any més s'evidencia la disparitat dels resultats segons l'àmbit d'estudi. Tant la probabilitat de treballar com la qualitat laboral depén de l'elecció del camp d'estudi. Informàtica i enginyeries (a més de salut), presenten indicadors favorables, però en el primer cas els titulats tenen un pes reduït en comparació amb la UE i en el segon hi ha una reducció notable d'egressats en l'última dècada. Aquestes xifres revelen que en el procés de selecció d'estudis no s'estan considerant adequadament els resultats d'inserció laboral.».

L'Informe CYD 2023 subratlla que és important que les administracions competents en matèria d'educació i universitats brinden una divulgació més àmplia de les dades d'inserció laboral, que hauria d'estar orientada especialment als estudiants de batxillerat i les seues famílies, per a garantir que compten amb els elements necessaris per a prendre decisions informades.

Consulta la notícia original ACI